Homo urbanus

“Tant si un creu que la història de la humanitat comença en un jardí de Mesopotàmia conegut com Edèn, o més prosaicament a les sabanes de l’actual est de l’Àfrica, és ben clar que l’Homo Sapiens no va començar la vida com un ésser urbà. L’habitat de l’home als inicis el definia la necessitat de trobar menjar, i la caça i la recol.lecció eren feines rurals. No va ser fins a la fi de l’última era glacial, fa prop de 11.000 anys, que va començar a construir una cosa que podriem anomenar “poble”, i aquells temps l’home ja feia prop de 120.000 anys que anava donant voltes. Van caldre sis mil.lenis més, a l’època de l’antiguitat clàssica, perquè es desenvolupessin ciutats de més de 100.000 habitants. Fins i tot a la primeria del segle XIX, únicament el 3% de la población mundial vivía a les ciutats. En algún momento dels pròxims mesos, però, aquesta proporció superarà la barrera del 50%, si no és que ja ho ha fet. Encertadament o no, l’Homo sapiens s’ha convertit en Homo urbanus.”

“The World Goes to Town", The Economist, 3 maig de 2007.


En el llibre de Richard Florida, "Les ciutats creatives" pàg. 113

Les ciutats, ecosistemes amb economia d'escala.

“Les organitzacions socials, com els organismes biològics, consumeixen energia i recursos. Depenen de xarxes per al flux d’informació i de matèries, i produeixen béns i residus… Les ciutats manifesten ajustos de poder-dret anàlegs a les relacions d’economia d’escala observades en biología: una duplicació de la població requereix menys que una duplicació de determinants recursos. La infraestructura material anàloga a les xarxes de transport biològic (gasolineres, línies d’enllumenat elèctric, quilòmetres de carreteres) ostenta lògicament un ajust sublineal (menys d’un) amb la població.”

George K. Zipf, "Human Behaviour and the principle of Least-Effort", Addison-Wesley.
En el llibre de Richard Florida, "Les ciutats creatives" pàg. 113