No crec en la felicitat com un estàndard. Per tant no crec que pugui quedar mesurada ni reflectida en un mapa. En tot cas només crec que es podria analitzar la seva cotització en funció de diferents elements per a cada persona, cada classe social i cada regió (ni tan sols país ni estat). La felicitat pens que és un estat subjectiu i no es produeix en cada persona partint de les mateixes condicions. A més és relatiu. No és constant.
Entenc el que dius, Bel, però la felicitat existeix com a concepte per la relació entre les persones, un és feliç o no ho he en relació a conceptes, a experiències i comparacions amb el seu entorn relacional, una persona sola en una illa deserta i sense haver tingut ninguna relació amb altra gent mai pensaria amb el concepte de felicitat. Doncs com a concepte relacional s'ha de poder medir perquè sinó no podriem dir que avui som més feliços que ahir o menys que aquell altre. Però igualment, com deia Lanza Del Vasto, les persones ens entenem per confusió i segurament el concepte de felicitat porta de manera intrinseca molta confusió i més d'una ilusió frustrada...
... desde hace años se escucha una canción q dice: la felicidad sin ti es una mentira... y esta segunda persona quién ha de ser pues... el mundo? o simplemente alguien que recorre las tristes ciudades en busca de una canción?
Fent un cop d'ull al diminut mapa sembla clar que els mes felicos del mon son els peixos que viuen en grans llacs. No hi ha cap dubte que la falta de memoria els hi proporciona una gran avantatge.
Arnau, això també vaig pensar jo, així inteligent jo..., vaig omplir la meva casa de peixeres plenes de peixos de colors(evident) a veure si em transmetient una mica aquesta felicitat, però em sembla que no funciona, potser els he fet infeliços jo a ells?...
5 comentarios:
No crec en la felicitat com un estàndard.
Per tant no crec que pugui quedar mesurada ni reflectida en un mapa.
En tot cas només crec que es podria analitzar la seva cotització en funció de diferents elements per a cada persona, cada classe social i cada regió (ni tan sols país ni estat).
La felicitat pens que és un estat subjectiu i no es produeix en cada persona partint de les mateixes condicions. A més és relatiu. No és constant.
Entenc el que dius, Bel, però la felicitat existeix com a concepte per la relació entre les persones, un és feliç o no ho he en relació a conceptes, a experiències i comparacions amb el seu entorn relacional, una persona sola en una illa deserta i sense haver tingut ninguna relació amb altra gent mai pensaria amb el concepte de felicitat. Doncs com a concepte relacional s'ha de poder medir perquè sinó no podriem dir que avui som més feliços que ahir o menys que aquell altre.
Però igualment, com deia Lanza Del Vasto, les persones ens entenem per confusió i segurament el concepte de felicitat porta de manera intrinseca molta confusió i més d'una ilusió frustrada...
... desde hace años se escucha una canción q dice: la felicidad sin ti es una mentira... y esta segunda persona quién ha de ser pues... el mundo? o simplemente alguien que recorre las tristes ciudades en busca de una canción?
Fent un cop d'ull al diminut mapa sembla clar que els mes felicos del mon son els peixos que viuen en grans llacs. No hi ha cap dubte que la falta de memoria els hi proporciona una gran avantatge.
Salutacions ja des del Penedes!
Arnau, això també vaig pensar jo, així inteligent jo..., vaig omplir la meva casa de peixeres plenes de peixos de colors(evident) a veure si em transmetient una mica aquesta felicitat, però em sembla que no funciona, potser els he fet infeliços jo a ells?...
Publicar un comentario