8.7.06

“la ciudad verdadera es una ciudad más bien “densa”, si no es una ciudad, es una aldea, una pseudo aldea feliz, una especie de “mundo feliz” irreal."

Renzo Piano

1 comentario:

Anónimo dijo...

No acab d'entendre això de la "pseudo aldea feliz". Si te refereixes a les cases pareades a les que jo anomeno cases fotocòpia millor dir-li urbanització i no aldea. Perquè aldea podria ser un poble i els pobles tenen la suficient identitat i problemes com per no parèixer pseudo felices. Hi ha gent feliç, gent desgraciada, i gent que no s'ha plantejat mai el significat de la paraula "feliç" a la seva existència.

Vaig al diccionari català valencià balear d'alcover i busco felicitat:

FELICITAT f.
Satisfacció completa de l'ànim; estat de l'ànim plenament satisfet; cast. felicidad. Han desijat regnes, possessions, riqueses... amor de dones e altres felicitats mundanals, Metge Somni iii. Com felicitat solament sia en la divina fruyció, la qual speram atènyer per virtuts meritòries, Tirant, c. 359. La Guelfa que obedient era e amaua son germà sobre tota la sua felicitat, Curial, i, 2. Haguera fet menos dolsa | sa nostra felisidat, Aguiló Poes. 119. || vulgarment i dialectal, Exuberància, gran abundor. «Aquestes ovelles porten una felicitat de llana» (Rupit).
Fon.: fəlisitát (Barc.); felisitát (Val.); fəlisiðát (Palma).
Sinòn.: ventura, benaurança, benanança.
Antòn.: malaurança, malanança, desgràcia.
Etim.: pres del llatí felīcĭtāte, mat. sign.

Pens que felicitat està lligat a abundància i a amar (no estimar).

No crec que la gent pugui ser feliç en una casa fotocòpia sense identitat. S'ho pensa però no ho és. Pens que els més feliços són aquells que no necessiten pensar ni plantejar-se la felicitat. Sencillament fan el que volen quan els ve de gust.

El problema d'aquesta societat és que molta gent no sap el que vol, el que el fa sentir bé, i se cenyeix a copiar patrons de felicitat predefinits. I així surten les cases fotocòpia.

QUE TRIST!

Una persona que viu en una casa fotocòpia sempre haurà de dir que és feliç per no sentir-se fracasada davant la societat.